Top 10 similar words or synonyms for nacionalitzaria

nacionalitzà    0.726719

naturalitzà    0.692955

jubila    0.608293

matriculà    0.603016

nacionalitza    0.598069

mudà    0.593662

reincorporà    0.592314

casaren    0.590810

gradua    0.589295

retrobà    0.588912

Top 30 analogous words or synonyms for nacionalitzaria

Article Example
Marianao (Cuba) En la segona dècada del segle XX els jesuïtes decideixen construir un nou local del Col·legi de Betlem que funcionava a l'Havana Vella. El lloc escollit va ser el barri de La Ceiba al municipi de Marianao. El nou recinte es va construir a l'elevat preu de més d'un milió i mig de dòlars. En aquesta escola va cursar estudis Roberto Goizueta i Fidel Castro, qui la nacionalitzaria el 3 de maig de 1961 per a convertir-la en una acadèmia militar.
Teresa de Escoriaza Corresponsal durant la Guerra del Rif, va col·laborar en publicacions com "La Libertad", "Mundo Gráfico" o "El Eco de" "Galícia". Es considera que va donar el primer discurs feminista a través de la ràdio en la història d'Espanya. Va ser autora d'obres com "Del dolor de la guerra": (cròniques de "la" campanya del Marroc) (1921) o "El gresol de les races" (1929). Va viure als Estats Units, on es va instal·lar de forma permanent abans de la Guerra Civil, exercint com a professora d'espanyol; es nacionalitzaria nord-americana en 1938, va decidir retornar a Espanya uns anys abans de morir.
Antonio Ruiz Pipó La seva família es traslladà a Barcelona sent ell encara un infant i en aquesta ciutat es formà musicalment, estudiant piano amb Alícia de Larrocha, i composició sota el magisteri de Xavier Montsalvatge i Manuel Blancafort, e el Conservatori Municipal de Barcelona. El 1951 fixà la seva residència a París (es nacionalitzaria francès l'any 1979), malgrat que pels freqüents viatges a Barcelona es considerava membre del Cercle Manuel de Falla, on coincidia sovint amb altres músics, com Josep Cercós, Mestres Quadreny, Albert Blancafort i París, i escriptors com Eduard Cirlot. En la capital francesa amplià coneixements amb Ives Nat i Alfred Cortot.
Ernest Bloch El 1916 marxà als Estats Units, on es nacionalitzaria i residiria fins a la seva mort. Allí dirigí algunes orquestres, i l'Institut de Música de Cleveland (Ohio, 1920-1925). I després el de San Francisco (1925-1930). A Amèrica produí el millor de la seva obra, especialment la seva refinada música de cambra. La "Rapsòdia Amèrica" i la "Simfonia Helvetia" pertanyen a aquest període. Va assolir grans èxits en les seves gires per Europa, especialment a la Gran Bretanya, on arribà a fundar-se la societat Ernest Bloch. La seva feina com a compositor és important i representa un dels màxims valors de la nova escola nord-americana. En un principi va estar influït per Richard Strauss i Debussy, però de seguida adquirí una autèntica personalitat en la qual el tema jueu és la nota dominant. Obres: Suite per a violí i piano (1919), Vivreaimer (poema simfònic, 1900): Tres poemes jueus (1913) Tres Salms (1923), Schelomo (Rapsòdia, 1915); Evocacions (1937), La nit i tres passatges, Suite mondiale i Two last poems, aquestes dues últimes obres dedicades a la seva amiga i pianista Elaine Shaffer, a més d'altres moltes obres.
William Carlos Williams El 1913 es va celebrar a Nova York la famosa Exposició Internacional d'Art Modern (coneguda com Armory Show per emplaçar-se en instal·lacions militars de la ciutat) on es va presentar per primera vegada davant el públic nord-americà una antologia extensa de la pintura moderna europea, des de l'impressionisme al cubisme. L'exposició exerciria un paper fonamental en la renovació de l'art dels Estats Units i durant aquests mesos Nova York va viure una efervescència cultural i artística de la qual el poeta va semblar encomanar-se ja que Williams va iniciar un període d'intensa creativitat tractant de despullar-se de les seues influències victorianes i depurant la seua dicció d'acord amb els principis de l'imaginisme i el seu interès en la projecció d'imatges diàfanes en un llenguatge concís i clar. Passa els caps de setmana a Nova York i, als pocs anys, ja ha fet amistat amb grans poetes com Marianne Moore, Wallace Stevens o Edna St. Vincent Millay i artistes com Marcel Duchamp, l'irreverent pintor francès que anys més tard es nacionalitzaria nord-americà. Tots ells publicaven a la revista "Others: A Magazine of the New Verse" ("Els Altres: Revista de la Nova Poesia"), que va exercir un destacat paper en la consolidació de l'estètica modernista a l'Amèrica del Nord i que dirigia Alfred Kreymborg, important promotor de l'obra de Williams.