Top 10 similar words or synonyms for mutamin

zanati    0.759952

horriya    0.752617

khàdim    0.738101

miknasi    0.731477

muḥyī    0.725628

zubdat    0.722762

numayri    0.722410

mughayyir    0.721895

maimun    0.720078

hadjdjam    0.718618

Top 30 analogous words or synonyms for mutamin

Article Example
Xàtiva El 1076, Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir de Saragossa va ocupar Tortosa i va seguir contra Dénia, que també va ocupar. Durant cinc anys, Dénia va dependre de Saragossa. Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir va morir el 1081 i va deixar Dénia, Lleida i Tortosa al seu fill al-Múndhir Imad-ad-Dawla, que va establir la seva capital a Shatiba (Xàtiva), ocupada darrerament, i sovint s'anomena a aquest estat "emirat de Xàtiva". Va ocupar Alacant, que havia caigut en mans de Múrcia (Regne de Sevilla). El 1082, es va aliar amb Berenguer Ramon II de Barcelona contra el seu germà Abu Amir Yusuf ben Ahmad ben Hud al-Mutamin de Saragossa, i forces aliades van assetjar Almenar, però foren derrotades pel saragossà i el comte de Barcelona fou fet presoner, encara que tot seguit alliberat. El mercenari castellà Rodrigo Díaz de Vivar, al servei de Saragossa, va fer la guerra a l'emir de Xàtiva. El 1086, el rei Yahya al-Qàdir, de València, va atacar Xàtiva, i al-Mundhir va demanar ajut als seus aliats el comte de Barcelona, el rei d'Aragó i de Pamplona, i el comte d'Urgell. Quan els catalans van avançar cap a València, els valís de Morvedre, Sogorb, Xèrica i Almenara es van declarar independents; prop de Xàtiva, al-Qadir fou derrotat i va fugir cap a València. Els catalans estaven disposats a atacar la ciutat quan Abu Amir Yusuf ben Ahmad ben Hud al-Mutamin de Saragossa va atacar Lleida, tot i que els aragonesos van atacar territori saragossà i li van arrabassar Montsó temporalment. L'atac saragossà a Lleida (possessió de Xàtiva) fou rebutjat principalment pels catalans.
Dominació musulmana de Catalunya L'emirat de Làrida fou creat per Sulayman al-Mustaín, qui conquereix l'emirat de Saraqusta en 1039 regnant a tot Al-Tagr al-Ala. El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar al-Múqtadir de Saraqusta. En morir aquest, deixà l'emirat de Làrida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla que va establir la seva capital a Xàtiva i s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona contra el seu germà al-Mutamin, i van assetjar Almenar però foren derrotats per Rodrigo Díaz de Vivar, al servei de Saragossa, i el comte de Barcelona fou fet presoner encara que tot seguit alliberat. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sàyyid-ad-Dawla (1090-1102), el darrer dels Banu Hud.
Al-Mamun (abbàssida) A l'oest al-Hadi amb el suport del seu visir al-Fadl ibn al-Rabi ibn Yunus, cap dels "mawla" del califa (la influència del qual havia augmentat a expenses dels "kitabs" o secretaris com els barmàquides), Bakr al Mutamir (encarregat del segell) i al-Sindhi ibn Shahar (cap de la policia) va intentar guanyar suport i va fer alliberar a Ali ibn Isa ibn Mahan (nomenat cap de la guàrdia califal); l'abbàssida Abd al-Malik Salih que donava suport a al-Mutamin, fou arrestat i la Síria fou confiada a Thabit ibn Nasr, nét de Malik ibn Haytham al-Khuzai (un dels dotze nukaba de la dawa ismaïlita hashimiyya i home de confiança d'Abu Muslim). Egipte, que estava governat per Abd al-Aziz ibn Abd al-Rahman al-Azdi descendent d'un dai hashimita i ex governador del Khurasan, era potencialment dissident i només Hedjaz on Zubayda, la reina mare, havia repartit diners, estava assegurada per al-Amin. El conflicte obert va començar el 810. Les províncies oriental defensant l'autonomia regional i les occidentals els privilegis, el centralisme i la successió patrilineal.
Guerra Civil dels abbàsides El primer acte fou el nomenament de Musa, fill infant d'al-Amin, com a hereu del califat. Una delegació va anar a Merv per convèncer a al-Mamun d'anar a Bagdad per exercir com a conseller del seu germà. Al-Mamun va refusar. Al-Amin va exigir llavors el pagament dels excedents dels impostos de Rayy, Kumis i Khurasan occidental; després va exigir nomenar agents fiscals al Khurasan i va seguir la designació d'un agent de correus (equivalent a agent d'informació) a Merv. Però ben aconsellat per Fadl ibn Sahl, al-Mamun va refusar totes aquestes pretensions que no s'ajustaven al disposat per Harun al-Rashid. En resposa al-Amin va proclamar al seu fill Musa (fill d'una concubina) com primer hereu en perjudici d'al-Mamun, i a un altre fill, Abd Allah (també fill de concubina), com a segon hereu (en perjudici d'al-Mutamin). En resposta al-Mamun va agafar el títol d'imam a petició d'Ibrahim ibn Muhammad, fill de Muhammad ibn Ali, hereu d'Abu Hashim (el fill de Muhammad ibn al-Hanafiyya): l'imam tenia una autoritat religiosa per damunt de l"amir al-Muminim". Les comunicacions entre les dues parts de l'imperi van quedar tallades. Al-Mamun va comptar amb alguns agents secrets a la cort de Bagdad, especialment al-Abbas ibn Isa, fill de l'antic hereu Isa ibn Musa (que havia estat obligat a abdicar) i alguns altres reclutats per Fadl ibn Sahl.
Al-Mamun (abbàssida) El primer acte fou el nomenament de Musa, fill infant d'al-Amin, com a hereu del califat (un més a la llista de moment, el quart). Una delegació va anar a Merv per convèncer a al-Mamun d'anar a Bagdad per exercir com a conseller del seu germà. Al-Mamun va refusar. Al-Amin va exigir llavors el pagament dels excedents de l'imports de Rayy, Kumis i Khurasan occidental; després va exigir nomenar agents fiscals al Khurasan i va seguir la designació d'un agent de correos (equivalent a agent d'informació) a Merv. Però ben aconsellat per Fadl ibn Sahl, al-Mamun va refusar totes aquestes pretensions que no s'ajustaven al disposat per Harun al-Rashid. En resposa al-Amin va proclamar al seu fill Musa (fill d'una concubina) com primer hereu en perjudici d'al-Mamun, i a un altre fill, Abd Allah (també fill de concubina), com a segon hereu (en perjudici d'al-Mutamin). En resposta al-Mamun va agafar el títol d'imam a petició d'Ibrahim ibn Muhammad, fill de Muhammad ibn Ali, hereu d'Abu Hashim (el fill de Muhammad ibn al-Hanafiyya): l'imam tenia una autoritat religiosa per damunt de l"amir al-Muminim". Les comunicacions entre les dues parts de l'imperi van quedar tallades. Al-Mamun va comptar amb alguns agents secrets a la cort de Bagad, especialment al-Abbas ibn Isa, fill de l'antic hereu Isa ibn Musa (que havia estat obligat a abdicar) i alguns altres reclutats per al-Fadl ibn Shal.
Al-Mamun (abbàssida) El 794 al-Rashid va designar primer successor a Muhammad (futur al-Amin, nascut de pare i mare abbàssides) el qual fou proclamat com a tal pel seu tutor al-Fadl ibn Yahya al-Barmaki i jurat a Bagdad. Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah va ser proclamat segon hereu tenint com a tutor a Djafar ibn Yahya al-Barmaki. Al-Rashid va designar encara un tercer hereu, al-Kasim (al-Mutamin) fill d'una concubina, que tenia el suport del seu tutor abbàssida Abd al-Malik ibn Salih (802). Tot i els tres successors el califa principal seria al-Amin que residiria a Bagdad i els dos hereus rebrien respectivament les províncies de Khurasan (el gran Khurasan fins a Rayy i Hamadan), i la Djazira i Síria del Nord. D'altra banda el 800 l'autonomia de l'Ifriquiya havia quedat establerta amb el reconeixement dels aglàbides encarregats de lluitar contra kharigites, alides i omeies. El 29 de gener de 803, al-Rashid, poc després de tornar del pelegrinatge a la Meca, es va desfer dels barmàquides executant a Djafar ibn Yahya i arrestant a Fadl ibn Yahya i altres germans que foren empresonats a al-Rafika. Llavors Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah va rebre com a tutor a Fadl ibn Sahl, fill d'un zoroastrià d'un poble proper a Kufa, antic servidor dels barmàquides, que després es va convertir a l'islam (806).