Top 10 similar words or synonyms for mimd

simd    0.757986

multinucli    0.733212

gpgpu    0.728344

sisd    0.703566

atmel    0.701694

tpu    0.699888

arrays    0.696623

xtensa    0.696518

backends    0.696007

nextstep    0.695247

Top 30 analogous words or synonyms for mimd

Article Example
Taxonomia de Flynn Alguns encara subdivideixen la categoria MIMD en les següents subcategories:
Haskell Vegeu MIMD - Multiple Instruction, Multiple Data - Paral·lelisme a GPUs/CPUs
Taxonomia de Flynn A partir de 2006, tots els 10 principals i la majoria dels supercomputadors de TOP500 estan basats amb l'arquitectura MIMD.
Computació paral·lela Els orígens de paral·lelisme veritable (MIMD) es remunten a Luigi Federico Menabrea i el seu "Esbós del Motor Analític Inventat per Charles Babbage".IBM va presentar el 704 el 1954, durant un projecte amb Gene Amdahl, qui n'era un dels principals arquitectes. Es convertia en el primer ordinador comercial disponible en utilitzar commandes d'aritmètica de punt flotant plenament automàtics.
SIMD La primera era de les màquines SIMD es caracteritza pels supercomputadors com el Cray X-MP. Aquestes màquines també s'anomenen "processors vectorials". Aquestes màquines funcionen amb vectors llargs, per exemple la suma de dos vectors amb 100 nombres casdascun. La supercomputació s'allunya de l'enfocament SIMD quan l'enfocament de MIMD es va convertir en més poderós, i l'interès per SIMD disminueix. Després, es converteixen en més freqüents els ordinadors personals, i van tenir prouta potència per a poder recolzar els videojocs de temps real. Això va crear una gran demanda d'un tipus particular de potència als ordinadors, i els fabricants de microprocessadors es van dirigir cap a SIMD per a poder satisfer la demanda. El primer desplegament ampli de SIMD per als videojocs són les extensions MMX a l'arquitectura x86 per part d'Intel. Després IBM i Motorola afegeixen AltiVec a l'arquitectura POWER, hi ha hagut diverses extensions als conjunts d'instruccions SIMD per ambdues arquitectures. Tots aquests desenvolupaments s'han orientat cap al suport a gràfics de temps real, i per tant, orientat cap a vectors de dos, tres, o quatre dimensions. Quan s'han de distingir les noves arquitectures SIMD de les antigues, llavors les noves arquitectures es consideren arquitectures de vectors curts. Actualment un supercomputador és gairebé sempre un grup de màquines MIMD, cadascuna d'elles aplica intruccions SIMD amb vectors curts. Actualment un equip d'escriptori és sovint una màquina multiprocessador MIMD on cada processador pot executar instruccions vectorials SIMD curtes.
SIMD En informàtica, SIMD (Single Instruction, Multiple Data) és una tècnica emprada per aconseguir el paral·lelisme a nivell de dades, com en processador vectorial. En primer lloc es va fer popular en supercomputadors de gran escala (contràriament a la parel·lització MIMD), operacions de petita escala SIMD s'han convertit en estesa en maquinari d'ordinadors personals. Avui en dia el terme s'associa quasi exclusivament a aquestes unitats més petites.
Processament de fluxos Tot i que el processament de flux és una branca de processament SIMD / MIMD, no s'han de confondre entre elles. Tot i que les implementacions de SIMD poden treballar usualment com a "flux", el seu rendiment no és comparable: el model preveu un patró d'ús molt diferent que permet molt més rendiment per si mateix. S'ha observat que quan aquest s'aplica en els processadors genèrics com ara CPU estàndard, només un augment de velocitat 1,5x pot ser assolit. Per contra, processadors de flux ad-hoc arriben fàcilment a obtenir sobre 10x de rendiment, això s'atribueix principalment a l'accés a memòria més eficient i més alts nivells de processament en paral·lel.
Computació paral·lela La classificació instrucció única, dada única (en anglès, single-instruction-single-data,SISD) és equivalent a un programa totalment seqüencial. La classificació instrucció única, dades múltiples (en anglès single-instruction-multiple-data, SIMD) és anàlega a fer la mateixa operació repetidament per sobre d'un conjunt de dades gran. Això es fa comunament en aplicacions de processament de senyal. Instrucció única, dades múltiples (MISD) és una classificació rarament utilitzada. Mentre que les arquitectures informàtiques per tractar amb això s'ideaven (com systolic arrays), es materialitzaven poques aplicacions que encaixen amb aquesta classe. Els programes múltiple-instrucció-múltiple-dades (MIMD) són de bon tros el tipus més comú de programes paral·lels.
Supercomputador Mentre que els superordinadors de la dècada de 1980 utilitzen només uns pocs processadors, a la dècada de 1990, van començar a aparèixer les màquines amb milers de processadors tant als Estats Units com el Japó, establint nous records de rendiment computacional. El supercomputador Fujitsu's Numerical Wind Tunnel utilitzava 166 processadors vectorials per guanyar-se el primer lloc dels millors supercomputadors al 1994 amb una velocitat màxima de 1,7 Gigaflops (GFLOPS) per processador. El Hitachi SR2201 va obtenir un rendiment màxim de 600 GFLOPS l'any 1996 utilitzant 2048 processadors connectats mitjançant una ràpida xarxa travessera en tres dimensions. El processador Intel Paragon podia tenir de 1000 a 4000 processadors Intel i860 en diverses configuracions, i va ser classificat com el més ràpid del món l'any 1993. El Paragon era una màquina MIMD, que connectava els processadors a través d'una malla d'alta velocitat de dues dimensions, permetent executar processos en nodes separats i comunicant-se a través de la interfície de pas de missatges.
Processament de fluxos Els ordinadors bàsics van començar d'un paradigma d'execució seqüencial. Les CPUs tradicionals estan basades en SISD, el qual significa que conceptualment fan només una operació a la vegada. Mentre les necessitats informàtiques han anat evolucionant, la quantitat de dades a ser tractades augmenta molt de pressa. Va resultar obvi que el model de programació seqüencial no podria suportar la necessitat de més capacitat de processament. S'han produït diversos esforços per trobar maneres alternatives per actuar amb quantitats massives de dades computacionals però la única solució era explotar algun nivell d'execució paral·lela. El resultat d'aquells esforços van ser el SIMD, un paradigma de programació que va permetre aplicar una instrucció a casos múltiples de (diferent) dades. Gairebé sempre, SIMD era utilitzat en un entorn de SWAR. Per utilitzar estructures més complexes, també es podria utilitzar paral·lelisme MIMD.