Top 10 similar words or synonyms for hierofania

fraternitas    0.683325

mnevis    0.665461

havai    0.661902

thelema    0.656651

taoïsta    0.655734

ἱερός    0.652889

insidiae    0.643167

fatum    0.642365

रह    0.640178

gukumatz    0.636487

Top 30 analogous words or synonyms for hierofania

Article Example
Hierofania Per a Mircea Eliade tota hierofania, des de la més senzilla, constitueix una paradoxa perquè quan succeeix aquesta manifestació a través d'un objecte sagrat aquest no perd la seva naturalesa profana.
Hierofania Una hierofania és un acte de manifestació d'allò que és sagrat. El terme prové del grec "hieros" (ἱερός) = sagrat i "pháneia" (φαίνειν) =manifestació, i és un neologisme creat pel filòsof i historiador de les religions Mircea Eliade per tal d'anomenar l'acte de manifestació del sagrat.
Hierofania Tot i que l'autor va utilitzar aquesta paraula a diverses obres, la definició de hierofania la trobem a la seva obra "El sagrat i el profà". A Eliade li va semblar aquesta (hierofania) la millor opció pel fet que no expressa res més enllà de la seva definició etimològica. Aquesta hierofania pot manifestar-se de diverses maneres: des de la més senzilla, a través d'un objecte (objecte sagrat) fins al que el filòsof anomenà hierofania suprema, que pels cristians és l'encarnació de Déu.
Judaisme D'aquí en endavant el poble jueu mantindrà, com a principal originalitat ideològica entre la resta de pobles, la contínua intervenció divina en la història humana (hierofania) això inclourà des de la conquesta assíria de Jerusalem, els exilis, les secessions polítiques i fins i tot l'Holocaust.
Jueus D'aquí en endavant el poble jueu mantindrà, com a principal originalitat ideològica entre la resta de pobles, la contínua intervenció divina en la història humana (hierofania) això inclourà des de la conquesta assíria de Jerusalem, els exilis, les secessions polítiques i fins i tot l'Holocaust.
Sagrat Mircea Eliade subratlla que la religió no ha d'interpretar només com "creença en deïtats", sinó com "l'experiència del sagrat". S'analitza la dialèctica del sagrat. El sagrat es presenta en relació als profans. La relació entre el sagrat i el profà no és d'oposició, sinó de complementarietat, ja que el profà és vist com hierofania.
Mircea Eliade L'obra d'Eliade es divideix en dues categories: científica i literària. Es pot comprendre la seva obra científica a través d'aquestes àrees, idees religioses o aquests conceptes filosòfics: "Homo religiosus", sagrat, hierofania, alquímia, xamanisme, ioga, símbol, mite com una història sagrada, la religió com una experiència, el cristianisme còsmic i el temps sagrat.
Hermenèutica Mircea Eliade, com un hermeneuta, entén la religió com "experiència del sagrat" i interpreta el sagrat en relació als profans. El filòsof romanès subratlla que la relació entre el sagrat i el profà no és d'oposició, sinó de complementarietat, després d'haver interpretat el profà com hierofania. L'hermenèutica del mite és una part de l'hermenèutica de la religió. El mite no s'ha d'interpretar com una il·lusió o una mentida, perquè hi ha veritat per descobrir l'interior del mite. El mite és vist per Mircea Eliade com "història sagrada". El filòsof romanès introdueix el concepte de "hermenèutica total".
Horitzó d'expectatives medieval Els lectors (oïdors) medievals esperaven reconèixer una manera de veure el món en la que confluïen tres factors: l'herència llatina, elements germànics, i l'influx cristià exercit per l'Església. Esperaven sobretot veure i sentir les situacions i els objectes del món material en tant que símbols d'altres coses espirituals i transcendents. L'únic que s'esperava de l'objecte “en si mateix” era que servís de signe, que suscités certes idees que formaven part de la memòria col·lectiva. Admiraven la bellesa com a una hierofania, una manifestació del diví, i es valorarà l'harmonia, la "compositio". El color tenia molta importància i participava del simbolisme del conjunt, es va utilitzar per definir estats d'ànims, conceptes, o establir jerarquies, s'empraven els colors simples i que directament portaven a la imatge de l'objecte: l'herba és verda, la sang vermella...
Mircea Eliade Des de la perspectiva del fet religiós va fer especial èmfasi a l'estudi dels símbols i els mites, als que va interpretar en les seves diverses funcions antropològiques. En contra de les interpretacions més difoses del pensament mític, Eliade pensava que en els mites, així com en la concepció d'allò sagrat i el profà (contrari al sagrat), es manifesten els trets específics d'allò humà. Els mites, lluny de ser simples fenòmens històrics, perviuen i han de ser utilitzats per l'home modern per a renovar-se i percebre, a través d'ells, l'etern. No obstant, aquesta pervivència no s'efectua només pel record dels mites ancestrals sinó que, en cada època, s'engendren mites propis, de manera que també existeixen mites propis de l'era contemporània. Per això, la seva investigació dels símbols està orientada cap a la recerca de les manifestacions del sagrat entre les realitzacions de l'home modern, aparentment dessacralitzades i secularitzades, però que segueixen conservant aspectes essencials del sagrat. Eliade, que va crear el terme hierofania per a referir-se a la manifestació d'allò sagrat, assenyala que fins i tot les nocions d'un espai sagrat -diferent de l'espai profà- són presents en l'home no religiós, com també ho està la noció d'un temps sagrat -diferent del temps profà-. Propugna un nou «humanisme» que adopta com a base el sagrat en tant que estructura la consciència humana.