Top 10 similar words or synonyms for escopinada

τετάρτη    0.674863

xoncer    0.674340

τρίτη    0.671740

verucchio    0.670575

almescat    0.670277

wellsi    0.670118

plantaginis    0.669722

ragusano    0.667794

agriopis    0.667532

cagamoix    0.667363

Top 30 analogous words or synonyms for escopinada

Article Example
Caps blancs Caps blancs, herba blanca, morrisà bord, salivetes del Bon Jesús, escopinada, escopina de Crist, escopinada del dimoni, herba de l'alacrà, herba pedrera, floreta de gos, llagrimetes, miramar, pixagossos, ravenissa borda, salivetes de monja, ravenellet o sempreenflor "(Lobularia maritima)" és una planta de la família de les brassicàcies.
Miracles de Jesús El grup més gran de miracles esmentats al Nou Testament impliquen cures. Els Evangelis descriuen amb diferent nivell de detall cada episodi, així a vegades Jesús cura simplement dient unes quantes paraules, i a uns altres empra elements materials com una escopinada o fang. Generalment apareixen descrits als Evangelis sinòptics però no a l'Evangeli de Joan.
Empelt de bruixa L’empelt de bruixa, granera de bruixa o escopinada de gegant és un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins. Per culpa d'un paràsit, l'estructura de la planta es veu alterada, i un gran nombre de brots nans creixen d'un mateix punt, creant una bola densa de vegetació. Sovint, aquesta vegetació és d'un color més clar que la resta de la planta.
Escarni L'origen del mot és incert, s'especula la possibilitat que l'origen de la paraula sigui el mot genovès "scraccé", com a sinònim de fotografia, especialment retrat del visatge. D'aquesta segona accepció va passar a significar cara i, especialment, cara lletja. D'aquí va derivar el verb "escrachar" amb el significat de retratar i, més recentment, el de trencar la cara. Una altra hipòtesi sobre el seu origen és la que el fa derivar de l'anglès" to scratch" que significa raspar (el bitllet usat en l'estafa es raspava per modificar-ne el número) o l'italià" scaracio" escopinada.
Alguerès allargar (eixamplar; del sard "illargare" o de l'italià "allargare"), amarar (regar), assajar (tastar; de l'italià "assaggiare"), assetiar (adobar, arranjar, apariar), avançar (sobrar; de l'italià "avanzare"), banya (salsa generalment de tomàquets, per a condimentar la pasta; del sard "bagna"), barallar (renyar), barra (galta; barra a L'Alguer també significa barra com en català, queix), bassa (comuna, claveguera), bordell (soroll; del sard "burdellu"), cridar/(a)quirdar (també vol dir "dir(-se)"), català (mena d'escarabat), eixancar/eixancat (tort, ranc, coix; de l'italià "sciancato"), eixucar (rentar lleugerament; passar ràpidament una cosa en aigua; donar l'última rentada (esbandir), s'emborrossar (embossar/embussar), enfadar (preocupar, destobar; del sard "infadare"), (es)bandir (bandejar, enviar una persona fora del propi país per ha­ver comès delictes), escopina (saliva), escopinada (escopida, escopina), espantar (meravellar; del sard "ispantare"), forrellat (forat del pany), franc (lira. moneda; del sard "francu"), gotera (gota), llantió (fanal del carrer), llenya (fusta; de l'italià "legna"), massa (molt), mongeta (caragol), muntar (pujar), neu (granís; piga), nadal (desembre; del sard "nadale"; "Nadal" a L'Alguer té també el seu significat habitual en català), pallós (vanitós; cf. sard "pageri/pazeri", de "pàgia/paza", palla), pardal (ocell de tota mena), passió (pena, llàstima), reflectir (reflexionar, cf. rossellonès), ronya (sarna i escombraria), salt (terreny obert; del sard "saltu"), sombra (fantasma), sumar (alçar, sollevar, pujar), tassa (got; del sard "tassa"), vermell (pèlroig), xapar (cavar), xisto (sobrenom, malnom).
Català septentrional àbec/àbet (espiga; pellofa, boll, pallús, venta del blat), aigua blancal (aigua que duu substàncies argiloses, aigua ferruginosa), aixanicar (espavilar-se, Conflent, Cerdanya), albespina (arç blanc), all ensocotrí (all salvatge), altaner (alterós: situat amunt), àlveu (llit de riu), anderris (mals endreços), animeta (marieta. Vallespir), apoqueir (apoquir. Conflent), apuntar (preparar), arpatejar, atissar/aquissar (abordar, abornar, abuixar, acanissar), arça/argelac/barder/(es)barja/esbarzer (esbarzer, bardissa: també emprat), arrodir(-se) (aixafar, doblegar; caragolar-se, arraulir-se), arpat (arpada; grapat; quantitat de coses que cap dins la mà, Vallespir), atremullit, -da (tremolós, vacil·lant, que camina a batzegades), aucell del pagès (cuereta Motacilla alba a Formiguera), badaluc (badoc, encantat), bajard (baiard, civera), bolilla (pilota o mandonguilla), barbullaire, bolilla (encenalls, de fuster), borrada (treball feixuc; gran quantitat), botàs-botit (flux o aflux d'aigua que arriba en un rec), botarada (taparussa, obstacle o dic que hom fa per a aturar l'aigua), burra (pregadéu al Vallespir. hi ha burro en septentrional de transició), busaroc, -a (gamarús fig., neci), cabeda (mena de peix), cabeca (mena d'ocell de nit), cacau (pedreta), cadaula (pestell, balda, baldó), cuella o cuallarga (cuereta, Arles), cueta (cuereta), cugurdella (cuereta, Ribesaltes), curdarella (cuereta, Illa), culeta (cuereta, Oleta), culblanca (cuereta, Llo), ocell del boer (cuereta, Taurinyà), boera (cuereta, Banyuls de la Marenda), pastorella (cuereta, Cerdanya), dameta (cuereta, Salses), viudeta (cuereta, Cabestany), conyic (cuereta, Motacilla flava al Conflent), babarilles/babarulles (pampallugues, Vallespir), baldufa/bolduf(l)a/boldolla/botolla (Conflent)-botella?/bombolla (Vallespir, Conflent?, Cerdanya) (butllofa), balladora (baldufa, Vallespir), baldufa?-boldufa/botolla/botella/bufa (d'aigua)/bola (d'aigua) (bombolla, també emprat), barjassera (bardissar), barrabam (menjador, persona que menja massa), batzana/matzana (xarranca), bedós/bidós, bedossa/bidossa (papissot), befis (fluix per al treball, poc actiu), embefi (papissot), bernat o bernat pescaire (curt d'enteniment), bertranada (ruqueria), bigós (amb [o], aixada de dues pues), biro-viro/liro/tiró/viró?(ànec domèstic. Riberal, Conflent), bispa (aire fred), vitetes/bitetes?/titetes? (cabretes), bitllar (lligar una garba), bitllot, blet (amaranthus retroflexus), blincar (vinclar), bolló (espiga; pellofa, boll, pallús, venta del blat), bombolla (butllofa, també emprat), bonyeta/bunyeta (de l'occità "bonheta"), borraina (borratja, Vallespir), borraller (baster), botzegada (empenta), brac (persona eixelebrada, de caràcter estrany, cridanera i poc raonable, violenta), brèdol (vim), briu (energia, animació), broc (barrot de cadira, Vallespir), bromes (pron. 'brumes', enraonies com a pretext per a renyir), brunzinar (brunzir), buada (volta, cúpula; arcada), bufet (manxa, també emprat almenys al Conflent), buixot (varietat d’ànec), bullinada (sopa de peix), bulorda-bolorda (bellugueig de gent, multitud; brossa, vegetació menuda o residus de fullam i branquetes), cabra (pregadéu. hi ha cabra llosca a Maçanet de Cabrenys), callofa (clofa de fava o pèsol. Vallespir), calrada (calor molt intensa, escalfada per efecte de la calor excessiva, de l'empegueïment, etc.), camí de Sant Jaume (Via Làctia. Vallespir), canalera (canal que baixa de la teulada), canarissa (carreró cobert, sense eixida), canorga (persona, esp. dona, empipadora, avorrida, que sempre repeteix les mateixes coses), cansament (batec del cor. Vallespir), canviera (acte de canviar), canyo (pastís amb crema), capbou/cap de bou (capgròs, cullerot, ull de bou al Vallespir i a l'Empordà), carallada (collonada), cardina (cadernera, i afectivament dit a persones), carranca (pedreguer, lloc pedregos), carràs (vehicle sense rodes que serveix per anar damunt la neu o per arrossegar bigues i altres coses grans al Conflent), cascarra (residu sec, pilot, boleta d'excrement aferrat al pèl o a la llana del bestiar; agalla del roure), cascarot (agalla del roure, Vallespir), casoal (casalot i també usat), casot (caseta de camp on es desa l'einam), catxassar (provocar el misteri sobre un objecte amagant-lo, Conflent), cauce (desert calcari, generalment serreta ampla i erma on abunda la pedra calcària), cavalla (egua), centarpes (centpeus), clenxinar, clofa (pelló del blat, blat d'indi; tavella de mongeta i altres hortalisses, al Conflent), clofalla (pell de raïm), esclofoll (clovella, clofolla), clova (clovella, clofolla, Cotlliure), coar (covar), còfet (cosa sens ornament), coixim-coixam (coixejant), colar (escolar-se), copella (ròtula. Vallespir), corrença (còlica. Vallespir), a borrec/a collborrec (Rosselló, Ceret, Orellà, Montoriol, Prats de Molló)/a collmemè (Ceret, Estagell, Perpinyà, Salses/a collsemaler (Mosset), a collmemet (Tellet), a collbotet (a collibè), conrou (conreu), corbera (baiard, civera. Conflent), corrons (ronyons, regió lumbar, Rosselló, Cerdanya), coscorra (cascavell usat amb ovelles o mules, Conflent), (es)cretlla (escletxa), cresta (brama, escuma de la llet), dall, dalt (alt), debaix (celler, planta baixa), de debones (de debò), desbotar (esbotzar), despit, destret (ensurt), desvirondat, diós/andiós (mena de bull), dimosela (fr. couleuvre, Vallespir), dispent (a(l) " d'algú) (a costes, a les seves despeses), donzell (mal blanc, muguet, candidiasi que es forma a les ungles de la mà, Conflent), durdulla (cruixidell, Emberiza miliaria), eixau(c) (riberetes o sobreeixidors, o bé camps per on baixen. ant. desaigua d'un rec o bassa), eixorca (cabra estèril, que no pot cabridar), embega (reguerol fet a un hort per aconduir l’aigua del rec fins als solcs), embulada (esllavissada), embular(-se) (esllavissar(-se); esllenegar(-se), escaguitxar(-se), einam (vaixella, conjunt d'utensilis de cuina), embans, enbantes (abans), embarbostir (empastifar; marejar, embolicar de paraules, dir-ne moltes per a enganyar o confondre qualcú; embadocar, torbar l'enteniment (Conflent); carregar, omplir excessivament), embraçar (abraçar), embudera (atuell de de terrissa per a tenir-hi llet o mel), empatotar (embolcallar), empapussar (embolcallar), empinnar(-se), empinyar(-se) (empipar, enutjar, irritar), emplastrissar/empastissar (empastar, emplastrar, empastifar (s'hi usa també), emproperi (noningú, persona menyspreable),encrancar (agafar fort), endevenir-se (avenir-se), endéu-siau (adéu-siau), endolit (adolit), endormir (adormir), enforatar (entaforar), enfonyar, enfutrismar (enfurismar), engarota o esgarota (garota), enginyar (visar, apuntar, dirigir la punteria dret a un objecte), en(n)aiguar (s') (migrar-se amb una tristor morbosa una criatura o algunes vegades un adult o animal, generalment per desig o gelosia d'allò que ha vist menjar a un altre, per enyorança del mamar, dels acaronaments o d'altres beneficis), enregar, enristar, entemat (tossut), entornejar (envoltar), entorquillar (entortolligar; embolicar (un paquet), entrelluscades (a les ") (a l'hora foscant), entrelluscar (entreobrir porta o finestra; fosquejar, fer-se de nit), entriquell (Conflent), enveja (desig, a la pell), envistar (entrevistar-se un noi amb la seva promesa, o una noia amb el seu promès; festejar), èrpol (rasclet), esbarjasser (bardissar), esbergínia (albergínia), esbrollanc (esvoranc), escabotar, escapiar (escalabornar; començar a treballar una fusta o un altre material per a després treballar-lo amb més perfecció), escarcaix (gargall), escarramell (floc de neu), escatllar (rebentar un fruit de closca), esclofar (pelar una nou. Conflent), escurçó (vinya amb llaques irregulars per culpa del terreny o de l'estretor irregular de la vinya), esgargaix (escopinada), esgarrafinyar/garfinyar (esgarrapar), esgarraixar/esgarranxar (esgarrinxar), esgarrip (esgarip, Conflent), escoixendre (emprimar: llaurar per primer cop), escopinyar (escopir), escopinyada (escopinada), escopsar (copsar), escorniflar, escorrilles, escoure (coure fig.), esgallimpar, esmordaixes (mordasses fr. pincettes de cheminée), espic (espígol), espinàs (mitjana i alta vall del Tec, mitjana vall de la Tet)/espineta (arç blanc. plana rossellonesa en les baixes valls de la Tet i l'Aglí)/espinarç (Vallespir), espitarlat (espitralat, espitregat), estabernacle (persona, esp. dona, empipadora, avorrida, que sempre repeteix les mateixes coses), estassabarders (eina de camp), estenalles (tenalles), esterlocar-estorlocar, esterrissant (esfereïdor), estirallar (estiregassar), estirgonyar (estireganyar), estragina/estregina o tragina/tregina (Conflent)o tranina/trenina (Ross. Capcir) (teranyina), estrígol/estrigola (ortiga), estrigolar, fagí (llaminer), farro, fardejar (tupar, ferir violentament), fena, fener (faena-feina, faener-feiner), fer la cadaula (fer trampes en el joc), ferrussa (soroll), figa de Maó (figa de moro o de pala), fites (tenir les ": tenir dolor a les puntes dels dits causat pel fred), foganya, follet (terbolí), fora (adv. solament; " de/que: tret, llevat de/que), forro (uixer), franquet (cranc), fotja/follaga (fulica nigrans, GRAFIA A VERIFICAR), fredeluc, frígol/frigoleta (farigola), frissar, frixa (freixura), gallir, gambarota (gambirot), gambosí (gamba molt petiteta), ganaixa (mandrós), ganarra (peresa), garfinyard (avar, Ceret), garragastes (terres estèrils, Vallespir), garrupa (boixerol, escanyacabres, olivella, olivereta, raspall), gentriscle (llentiscle a Estagell), gèrria (gerra), ginesterola (rossinyol, bolet), glai (esglai), goda (sorneria), golar (barballera), grapar (gratar en terra; anar a peu), grífol (rebrot), grunyell, guifer (pedrer de l'aviram, guier), guillat (cria de la guineu. Conflent), guisori (maldecap, guinea, cabòria), guspitllejar (guspirejar), herba de roc (algues al Barcarès), herba de Nostra dona (parietària, Vallespir), iretge (murri, pillet), jaça, jaçada, jupa, lladric/lladrit (lladruc), llamec, llaunes (ulleres. Del fr. lunettes>llunetes>llaunetes>llaunes), llempa (llampa), llerma, llerpa (taca), llerpissar (tacar), llevanera (llevadora, comare), llimau(c)/llimoc (llimac), llisar (lliscar), llisera (lloc relliscós), llocaret (ximplet), lluerna (cuca de llum), macar, maimó, màmia (ovella o cabra que no segrega llet més que per un mugró), maimoris, maimorrà, mor(t)-i-viu (sempervivum tectorum), mal de rei (arc., fr. écrouelles, Vallespir), manca... (poca/poc que...; gens. Conflent, Cerdanya), mangoner (rondinaire), mantí (flagell), marededéu (pregadéu), marso (ser (a) ": tornar de la caça sense haver caçat res), menera (cabra que mena cabrit, que en cria), menigo (melic, llombrígol. Prats de Balaguer), mitjaire (teixidor, espècie de mallerenga, son niu sembla una barretina o mitja molt teixida), moreneta (cabra de pèl morenenc, orella curta i molt lletera), manitort (morritort. lepidium campestre), mosca vermenera (mosca vironera), moll (blet moll, blet blanc. chenopodium album), mossèn/mossan (rector; senyor), mossènyer/mossenya (cap de colla agrícola), mollera (aiguamoll), muntanyesa (cabra que habita per les muntanyes), nauc/noc (obi, cóm), nevàs (nevada; arreplec o munt de neu), nodrisser (nodrís, porcell), noella (neulella, gargamelló), nouella (gola, canyó. Vallespir), nyafar, nyama (polpa d'una fruita), nyany (cop), nyaufar (abonyegar un objecte), niflar/nyinflar (pispar), nyosca (esclafadura; cop rebut), ondada (onada), pallot (floc de neu), panxegar (panteixar), pa d'ocell (pa que ha agafat el gust del sarró), pa d'ou (mena de flam), palpantes (a les), palatreco/palitreco, papissejar (papissotejar), papallum (cuca de llum), passallís, passacamí (menja per a menjar pel camí), passavila (cercavila), patota (nina, joguet), pellot (drap d'escurar), perolada, perolat (calderada, contingut d'un perol), pessigoles, pets de fúger (cames ajudeu-me), penjolar (penjar), penjoll, pilot (munt / pila / caramull / modoló de blat), pioc (malalt), pinyó (al costat de pinyol al Ross. i Conflent), piulots (dolor a les puntes dels dits causat pel fred), podrigall, p(a)restatge (bastida), prona (trona, púlpit), punyarrapat (avar), quatrenca (cabra que ha fet tres anys i en corre quatre), pomer de Sant Joan (arç blanc. oest del Rosselló), cirereta de la Mare de Déu (arç blanc. Salanca), cirereta (arç blanc. Baixos Aspres), primal, primala (cabrit i cabrida respectivament des que neixen fins que fan un any), pruner de la Mare de Déu (arç blanc. al llarg de la frontera llenguadociana), puntala (puntal), ram de Sant Pere Martre (arç blanc. al llarg de la frontera llenguadociana), barjàs (arç blanc. vall de la Castellana), ilsa/illa (arç blanc. Alt Conflent), sugrà (arç blanc. Conflent), solegraner (arç blanc. el 'o' inicial conserva el seu timbre. Rosselló occidental, Costa Vermella), preput (puput. valencià palput, porput) primer (en) (tot primer), prixa (tenir ": tenir parròquia un comerç), pruna dels ulls (nina dels ulls), quec (tartamut), queca (mena de corranda amb jocs de mots, o paraules entrebancadores), raïm espenat, ranc (coix), ranquejar (coixejar), rapat (grapat, Conflent), rasar/arrasar (rasurar, afaitar), rebitllar (reballar, llançar amb violència), recoquillar (recaragolar), refastinyar (embafar, disgustar), refastinyós (desmenjat), rega (reg: acció de regar), renyegar (reganyar), remolesta (remor), rescald, resquill (esquitx), resquillat (esquitxar), resquitllar (relliscar), reveixí, roella (rosella), roleu, ròssec (rastre), rotar (desbordar un riu, eixir de mare), sabater (teixidor, insecte), sabuc (saüc, també emprat), sac dels gemecs (gaita), sall (llim), si ho cal (potser), sarclar (saglar xaglar) (eixarcolar, birbar), serra (munt de garbes -garbera- o de llenya. Conflent), serrera (munt de garbes -garbera- o de llenya. Vallespir), serrar (lligar una garba), sequívol (sec), socorrum (socarrim), sodrillar (sotragar), secotre/secotir (sacsar), soldre (soler), sèlvia (serva), selvier (server), soll, -a (que no té banyes, sornar (dormir, Rosselló; parlar amn veu ronca, Conflent), tabac (tàvec, tavà), tabal (tàvec, tavà al Conflent; fr. hanneton a Elna), talabard (rosa dels Alps, Rhododendron ferrugineum, Vallespir, Cerdanya, Vall de Boí), talaiar (mirar, a alguns pobles), tampa (portella de ferro per a tapar una embega), tanoca, taparada (fer "), taula (espai entre dues fileres d’arbres), taval (tàvec, també emprat), temerut (tossut), tempanell, terçala (cabra que ha fet els dos anys, que corre els tres), tirapotes (tirapeu), tiratge (tirada), tiró (ànec domèstic), tiroll (tió, tros de tronc), tita (gossa a Arles, ALF carta 279, ovella a Campome), tofa/tru(m)fa (tòfona), tora (cadell, insecte), torcir (torçar, tòrcer: també emprat), toronge/toronjo m. (taronja), torre (terròs, massa compacta de terra petita i solta ), tort (coix), tortejar (coixejar), travesser (canal per a conduir tot al llarg d'un camp l'aigua a les embegues per a regar. Conflent), trascolar (fig. xumar vi), trebotxar-trebutjar (VERIFICAR grafia), tranina/trenina o tragina/tregina (Conflent) (teranyina), tritllar, tritllo (dringar, dring), trombitlla (capgirell, Conflent), troncall (talòs), troncalleria (bestiesa), tuire (tova. mineral), tumar/tumir (envestir amb el cap, topar), urpir/enyurpir (urpejar), cantó (veïnadet pròxim al poble), verdalaga (verdolaga. portulaca oleracea), vespilla/vispilla (espurna), vibra (escurçó, Vallespir), vidaula (vidalba), volamaria (marieta:insecte. Vallespir), xabau (xiscló, que té un sol testicle), xibeca (mussol), xirventes (trespeus de llar de foc), ximenella (xemeneia), xima (xarranca), xipot, xipotar, xipoter (tafaneria, tafanejar, tafaner), xímbol (cascavell), xirventes (trespeus de cuina), xirril (rajolí, Conflent), xirrit (xerric, glop, traguet, Rosselló), xorc (estèril, animal), xortar (eixortar), xot (mussol; estúpid, mancat de seny), xut (mussol?), xuta (mussol?), xormollar (sanglotar, tenir singlot), xuca-mulla...