Top 10 similar words or synonyms for conflit

kimé    0.848835

marxiste    0.840890

larose    0.840042

idéologie    0.838848

douyère    0.838525

romancier    0.838433

malaise    0.836983

suivies    0.836405

réédition    0.833611

parlé    0.832500

Top 30 analogous words or synonyms for conflit

Article Example
Normes d'ús lingüístic Per tant, parlarem d'ús intencional quan aquestes normes d'ús “convencional” es posen en dubte i no són seguides per determinats grups socials que es mostren disconformes i decidits a recuperar l'ús de la llengua, Aracil posa com a exemple el fenomen de la Nova Cançó catalana. Aquest és el cas també de les polítiques lingüístiques establertes tant pels governs com per les societats civils. En aquest sentit, Aracil utilitzarà l'expressió normalització lingüística -en el seu treball “Conflit linguistique et normalisation linguistique dans l'Europe nouvelle”- per actuar, amb les normes de funcionament sociocultural d'una llengua, sobre una comunitat lingüística per tal de canviar les actituds, les normes de comportament i els usos:
Farouk Mardam-Bey El 1992 publica, en col·laboració amb Samir Kassir, "Itinéraires de Paris à Jérusalem: la France et le conflit israélo-arabe", 1917-1991. Juntament a Elias Sanbar, ha coordinat l'edició de les obres: "Palestine: cartes postales de la collection de Ezzedine Kalak" (1980), "Classiques arabes" (1981), "Jérusalem, le sacré et le politique" (2000) i "El derecho al retorno: el problema de los refugiados palestinos" (2002). També ha coordinat la publicació de títols com: "Mille et un livres sur le monde arabe" (1990), "Le monde arabe: bibliographie sélective et analytique" (1987), "Ecrivains arabes d'hier et d'aujourd'hui" (1996), "Palestine, l'enjeu culturel" (1997), "Liban, figures contemporaines" (1999) i "La Poésie arabe" (1999). Ha traduït al francès obres dels escriptors Mahmud Darwish i Saadi Youssef, i és autor de tres llibres sobre gastronomia.
Isaac Joseph Isaac Joseph (1943-2004) fou un sociòleg i filòsof francès. Fou professor de sociologia a la Universitat Lyon 2 i a la Universitat París X – Nanterre. Conegut per haver introduït a França els treballs de l’Escola de Chicago i pels seus estudis sobre Erving Goffman, l’espai públic i el pragmatisme. Isaac Joseph fou membre del Centre d’études, de Recherches et de Formation Institutionnelles (CERFI) creat per Félix Guattari. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen "Le passant considérable. Essai sur la dispersion de l'espace public" (Librairie des Méridiens, 1984), "Erving Goffman et la microsociologie" (PUF, 1998), "L'héritage du pragmatisme. Conflit d'urbanité et épreuves du civisme" (Éditions de l'Aube, 2002) i "Météor. Les métamorphoses du métro" (Economica, 2004).
Experiment d'Ørsted Els resultats del seu descobriment foren redactats en un article en llatí i enviat a les més destacades revistes científiques europees el 1820. Algunes revistes publicaren l'article original en llatí i d'altres el traduïren, ja que pocs científics d'aquells anys dominaven encara el llatí. Així fou traduït al francès com "Expériences sur l'effet du conflit electrique sur l'aiguille aimantée", i publicat als "Annales de chimie et physique", dirigits per François Aragó (1786-1853), l'agost del 1820. El mateix Aragó, que havia presenciat durant l'estiu l'experiment realitzat en un laboratori de Ginebra per part d'Auguste De la Rive, repetí l'experiència davant els membres de l"'Académie des Sciences" l'11 de setembre següent i, dues setmanes més tard, el 18 i el 25 de setembre, André Marie Ampère (1775-1836) presentà dues memòries en les quals posava de manifest la relació teòrica entre l'electricitat i el magnetisme, que constitueix la base de l'electromagnetisme que completà en els anys següents. En la primera presentà el descobriment de les forces d'atracció o de repulsió que es produeixen entre dos fils paral·lels que condueixen cadascun corrents elèctrics. Atracció en cas de corrents en el mateix sentit i repulsió en cas de corrents en sentits oposats. També realitzà la hipòtesi que els imants estan constituïts per un conjunt de petits corrents elèctrics que són els qui generen el camp magnètic.
Flandes francès Al comtat de Flandes històric sempre hi ha hagut una part de parla neerlandesa, i una part més petita al sud-est, la "Flandria Gallica" o Flandes de parla francesa. L'administració es feia principalment en llatí i només després de la revolució francesa es va imposar el principi de l'Estat-Nació unilingüe. La ciutat de Lilla sempre ha sigut i encara és la capital de "Flandria Gallica." L'annexió de troços d'aquest comtat per França no va seguir les frontera lingüística (un concepte anacrònic en aquesta època), però la fortuna dels exèrcits que s'oposaven en el conflit durant els segles XVI-XVII. De fet, Lluís XIV ho volia tot. La part que va aconseguir, doncs Flandes francès ara s'ha dividit entre els departaments del Nord i Pas de Calais. La zona prop de la frontera amb la moderna província de Flandes Occidental on encara es parla -poc- el neerlandès es diu Westhoek. França va annexar altres parts de les antigues Disset Províncies: Artois i un tros del comtat d'Hainaut. Seria correcte de designar totes aquests parts amb el nom «Països Baixos francesos».