Top 10 similar words or synonyms for caniggia

chulapa    0.854921

bortolotto    0.854129

arijan    0.845882

duscher    0.838008

biagini    0.836769

bonano    0.833726

angelillo    0.833542

jorginho    0.832561

serginho    0.829551

scimone    0.828961

Top 30 analogous words or synonyms for caniggia

Article Example
Fernando Gabriel Cáceres Va jugar en la selecció Argentina 24 partits oficials entre 1992 i 1997, dirigit per Alfio Basile i Daniel Passarella. El 1993 va guanyar la Copa Amèrica a l'Equador. Va integrar l'equip en Estats Units 1994, al costat de Maradona, Gabriel Batistuta i Claudio Caniggia.
Josep Guardiola i Sala El 2003 fou contractat per l'Al Ahly de la lliga de Qatar, on va ser-hi dos anys. Va compartir torneig amb Gabriel Batistuta, Claudio Caniggia i Fernando Hierro. Va ser triat millor jugador de la lliga l'any del seu debut.
Dopatge Altres els esportistes penalitzats per dopatge han estat el corredor Anton Galkin (Rússia), la llançadora de pes Irina Korzhanenko, els boxadors David Munyasia (Kenya) i Mariano Carrera (Argentina), els futbolistes Claudio Caniggia (Argentina), Rodrigo Lara, Paulo César Chávez, Aarón Galindo i Salvador Carmona (Mèxic), Pep Guardiola (Catalunya), Roberto Cereceda, Jaime Ramirez i Pablo Galdamez (Xile), els tenistes Petr Korda i Bohdan Ulihrach (República Txeca), Guillermo Coria, Juan Ignacio Chela, Guillermo Cañas, Martín Rodríguez i Mariano Hood (Argentina), l'aixecador de pes Viktor Chisleann (Moldàvia), i els ciclistes Roberto Heras o Tyler Hamilton.
Club Atlético River Plate Entre 1952 i 1957, River guanyà cinc de sis títols argentins, abans de passar 18 anys sense triomfs. River retornà als èxits el 1975 amb jugadors com Daniel Passarella i Norberto Alonso. El 1983, Enzo Francescoli fou adquirit del Montevideo Wanderers uruguaià. Les seves grans actuacions al club el convertiren en el símbol de River durant els anys 80, i li valgueren el sobrenom del «príncep». El 1986, just després de la marxa de Francescoli al Racing Club Paris francès, River guanyà la seva primera Libertadores, amb una nova fornada de jugadors liderats per Claudio Caniggia. Entre les seves darreres estrelles podem esmentar Ariel Ortega, Hernán Crespo, Javier Saviola, Pablo Aimar o Andrés D'Alessandro.
Diego Armando Maradona La classificació dels "albicelestes" com a millors tercers va produir la trobada en vuitens de final amb Brasil. El partit, jugat el 24 de juny a Torí, va ser dominat àmpliament pel Brasil, fins que al minut vuitanta Maradona assisteix a Claudio Caniggia, qui converteix el gol. Després de la victòria, Argentina va vèncer a Iugoslàvia per penals en quarts de final, a Itàlia a Nàpols, també per penals, després d'un empat 1 a 1, en la semifinal i va caure derrotada per 1-0 contra Alemanya Federal en la final de la copa. A pesar de no lluir-se com en el Mundial anterior, Maradona va ser premiat amb la Pilota de Bronze.
Jorge Orosmán da Silva Echeverrito El 1987 va tornar a Sud-amèrica. Va jugar en River Plate d'Argentina, formant davantera amb Claudio Caniggia, Antonio Alzamendi i Juan Gilberto Funes. A causa d'un deute que mantenia el club argentí amb ell, da Silva es va negar a jugar fins que aquesta es cancel·lés i va entrenar sense equip a Montevideo fins que al setembre de 1989 l'empresari Carlos Quieto li va oferir l'oportunitat d'anar a Colòmbia a jugar a l'América de Cali, on va aconseguir els campionats nacionals de 1990 i 1992, marcant 20 gols en aquest últim. En total, va jugar 172 partits amb l'equip vermell, marcant 65 gols. Després va jugar al CD Los Millonarios, per tornar al Defensor SC, on es va retirar el 1997.