Top 10 similar words or synonyms for bèlcaire

chambonas    0.746784

montguyon    0.746750

morchies    0.743840

écouen    0.739274

bèlagarda    0.731774

prény    0.730901

spoy    0.729412

nozeroy    0.727425

beauvallon    0.725699

tarendol    0.725323

Top 30 analogous words or synonyms for bèlcaire

Article Example
Bèlcaire Bèlcaire (nom occità; en francès "Belcaire") és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Cantó de Bèlcaire El Cantó de Bèlcaire és un cantó francès del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània. Està inclòs al districte de Limós, compta amb 17 municipis i el cap cantonal és Bèlcaire.
Setge de Bellcaire El Setge de Bellcaire o Presa de Bèlcaire (Primavera-estiu de 1216) fou una batalla de la Croada albigesa.
Setge de Bellcaire Provença no demanava altra cosa per a iniciar la revolta contra l'invasor francès. Aviat ho veié el jove Ramon quan els burgesos de Bèlcaire vingueren a oferir-li Bèlcaire significava tenir lliure el pas del Roine, separació natural entre el Llenguadoc i Provença. Montfort era a Melun, a la cort de Felip August, i només podia comptar amb mercenaris i soldats professionals. L'ocasió era, doncs, propícia per a la rebel·lió total de les terres del patrimoni tolosà. Ramon VII es presentà amb la seva host davant Bèlcaire i tot seguit els burgesos li obriren les portes i li donaren les claus de la vila sota les aclamacions populars.
Setge de Bellcaire Advertits immediatament del setge de Bèlcaire, el germà i el primogènit de Montfort, que durant l'absència d'aquest custodiaven el Tolosà, arreplegaren tantes tropes com pogueren i, ensems amb el bisbe de Carcassona i alguns cavallers, corregueren cap a Bèlcaire a marxes forçades. Al mateix temps despatxaren un correu darrere l'altre per fer cuitar Montfort, que tornava de França amb cent vint cavallers assalariats. El 3 de juny Amaurí i Guiu de Montfort eren a Nimes; el 4 prengueren el castell de Bèlagarda, que hauria pogut molestar llur rereguarda. Tot seguit avançaren dividits en tres cossos de tropa cap a Bèlcaire, disposats a lliurar batalla. Però Ramon VII, que no havia oblidat la lliçó de la batalla de Muret, no volgué sortir. Decebuts, els francesos tornaren cap a Bèlagarda, on poc després, el 6 de juny, se'ls ajuntà Simó, que prengué tot seguit les disposicions per atacar Bèlcaire.
País de Sault El País de Salt (en occità Saut; en francès Sault) és una petita regió natural de França, situada al departament de l'Aude. Es tracta d'un altiplà situat entre 990 i 1.010 metres sobre el nivell del mar, al cor dels Pirineus, al nord de la comarca del Donasà. Agrupa diferents municipis, essent el més important Bèlcaire, que també es cap del cantó homònim.
Setge de Bellcaire Nombrosos reforços anaven arribant per ajudar Ramon VII. Ara provenien sobretot del comtat de Provença, terra del casal català que, com és natural, sostenia la política pro-occitana del regent Sanç. Pere de Vaux de Cernai assenyala perspicaçment: «Els croats, en combatre Bèlcaire, assetjaven també, de certa manera, totes les viles que hi havia enviat reforços, és a dir, tot Provença en pes». El vent de la llibertat bufava per escombrar els usurpadors de la dinastia occitana, que oprimien el país. Pel temor dels francesos, el jove comte gaudia d'una coalició de forces inexistent a Occitània des de la batalla de Muret.
Setge de Bellcaire El fracàs de Simó de Montfort esfumava el record de Castellnou d'Arri, de Muret i tants d'altres setges benastrucs per als croats. Les investidures atorgades pel Concili del Laterà i confirmades pel rei de França, Felip August perdien llur importància davant la victoriosa resistència d'un jove heroi de dinou anys. El lleó envellit, havia hagut de retirar-se; com tots els dictadors, no havia sabut deturar-se o no havia pogut. La pèrdua de prestigi soferta al peu dels baluards de Bèlcaire alliberà els senyors occitans de la por gairebé supersticiosa que Simó i els seus homes havien inspirat.
Setge de Bellcaire L'endemà, 7 de juny, Simó decidí d'assetjar la vila, que, al mateix temps, assetjava el castell; els assetjants es convertiren així en assetjats. Però la situació del jove Ramon, protegit per les muralles de Bèlcaire i per les trinxeres que havia construït entorn del seu camp, era molt més favorable. Tenia a poder seu el Roine, que, a més d'ésser una barrera difícilment franquejable, era una font continua de reforços i queviures, que li arribaven en vaixell des d'Avinyó, Marsella, Tarascó i Vall-llobrega.
Setge de Bellcaire Mitjançant En Dragonet de Mondragon, que continuava dins la vila, es precisaren els detalls de la capitulació. Montfort féu oferir al seu jove vencedor el marquesat de Provença, Avinyó, Tarascó, Bèlcaire i el seu castell, amb la condició que atorgués una capitulació honrosa a Lambert de Limós i a la seva guarnició. Però Ramon VII, victoriós, dictà les seves condicions: només atorgava la vida estorta a la guarnició del castell. I Simó hagué de conformar-s'hi. Acabava de conèixer la seva primera desfeta, i a mans d'un jovencell. Quan el 24 d'agost rebé finalment els seus homes, sense armes ni cavalls, no es deturà i fugí ràpidament d'aquelles regions.