Top 10 similar words or synonyms for ansulf

sendred    0.635562

ansemund    0.634121

ermemir    0.612410

guadall    0.605583

eribau    0.605057

sicarda    0.595975

acard    0.592032

gausbert    0.589870

gaufred    0.589118

quíxol    0.587544

Top 30 analogous words or synonyms for ansulf

Article Example
Castell de Font-rubí Els primers documents coneguts que parlen d'aquest castell daten del 983 amb el nom de "Fonte Rubea". Tres anys després el rei franc Lotari I de França, en confirmar les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès, al·ludí a l'alou que Ansulf donà al monestir dins el terme de "castro Fonterubeo". Posteriorment, sota el nom de "Fontem Rubii" apareix en documents que fan referència a la repoblació feta en terrenys de Santa Oliva (1041).
Santa Maria de Matadars El lloc i l'església de Matadars són coneguts documentalment des del 956, en què Ansulf cedí l'alou de "Matadarcs" amb les seves esglésies i altars al monestir de Santa Cecília de Montserrat. A mitjan segle XII, l'església és esmentada com a parròquia del bisbat de Vic, però perdé aquesta condició per manca de poblament. Centre d'una quadra (amb només tres famílies el segle XVI) propietat del monestir de Montserrat, passà a simple capella i després restà sense culte.
Castell de Gurb La història de Gurb comença amb la història del castell. La documentació vigatana fa esment del "castrum Gorbi" o "Gurbi" a partir del 886. Des de l'any 942, el castell consta en poder del vicari o governador comtal Ansulf, que actuà entre els anys 942 i el 990, i va comprar alous del terme al comte Borrell els anys 961 i 972, per ampliar el patrimoni familiar. Després passà a una branca dels Queralt.
Ducat d'Asti El 712, Ansprand va baixar a Itàlia amb l'ajuda de l'exèrcit de Teodó II de Baviera, i després d'un enfrontament indecís en què va morir Aripert II, es va convertir en nou rei, associant al tron ​al fill Liutprand (que mentrestant havia governat el ducat d'Asti). Tres mesos després de la mort del seu pare, el rei llombard Liutprand es va convertir en l'únic rei i va recompensar a Teodó II per l'ajuda donada al seu pare, confiant el ducat d'Asti al seu fill del mateix nom (Teodó). El duc Teodó va governar a Asti fins a la seva mort en data desconeguda, i el va succeir el seu fill Ansulf, però aquests va morir jove, deixant la regència a la seva mare Imberga.
Gurb (llinatge) Gurb és un antic llinatge de l'estament militar els membres del qual figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan segle X. El primer membre conegut és Ansulf (942 - 992), que hom creu fill d'Ansulf i Druda i casat amb Riquilda. El seu fill Sendred (990 - 1021), casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló. El seu hereu Bernat Sendred (1022 - 1039), casat amb Quíxol, i el fill d'aquest Guillem de Gurb (1038 - 1103), casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurb; els seus successors prengueren el cognom de Queralt. Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent (1033) i els de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Sacalm) el 1083.
Gotmar I Gotmar I fou bisbe de Girona entre 842 i 850. A les "Constitutiones Synodales" consta com a bisbe des del 2 de setembre de 841. El 21 d'agost del 842 apareix el comte Alaric I i Gondemar en un plet pels drets de l'església. Aquests mitjançant procuradors, anomenats respectivament "Scluano "i" Ansulfo". L'església de Santa Maria i Sant Fèlix al comtat d'Empúries i Peralada, i sobretot els impostos del pasquari (sobre els pastos) i el teloni (sobre mercaderies), que l'església adduïa que havien estat cedits per Lluís el Pietós, per la part del comte el procurador argumentà que no hi havia constància la investidura de les possessions del rei de França. A petició dels jutges de proves que n'avalessin la possessió Ansulf presentà testimonis, que declararen al favor de la seva causa, recordant els fets que Guimer havia presentat el mandat del rei al comte Sunyer i que aquest li havia donat dits drets. No presentant objeccions a allò dit pels testimonis ni intentà desacreditar-los el procurador d'Alaric, els jutges resolgueren a favor del bisbat la resolució del plet i ordenaren la restitució a aquesta dels béns usurpats pel comte d'Empúries. D'aquest judici consten els noms dels jutges: "Guadamiro, Carpion, Leuchiriaco, Asemundo, Hemano, Tasoario, Servus Dei, Obasio, Geruncio, Salomon, Ildesindo, Sanson, Sentrario, Benerello "i" Daniel".
Sal·la (bisbe d'Urgell) Rebé del Papa Silvestre II, que tingué el seu pontificat entre 999 i 1003, una butlla que confirmava possessions i drets i l'emparava sota la protecció apostòlica. Per a obtenir-la viatjà a Roma, com era costum per a obtenir aquest privilegi, acompanyat del comte Ermengol I d'Urgell probablement pels volts de l'any 1001. El juliol de 1002 s'implicà en la recuperació del Castell de Queralt ("castrum Keralt"), que Sendred Ansulf havia usurpat a l'església. A tal efecte hi hagué un judici a Barcelona davant del Marquès Ramon i els bisbes Aeci de Barcelona i Arnulf d'Ausona que li demanaren testimonis que provessin la possessió del dit castell, citant-lo a Vic el 2 de juliol. En aquella data a l'església de Santa Maria la Rodona es sentencià a favor de Sal·la, trobant-se presents a més dels bisbes esmentats "Ermengaudus de Narbona, Atus Tarantellensis, Amatus Soricensis, Gaucefredus Gerundensis, Sisemundus Olonensis, Guillelmus Nacharicensis, et Ratfredus Clarinensis". El 1006 subscrigué una donació que el Comte de Barcelona Ramon Borrell féu a la Catedral de Barcelona i a l'Església de Sant Miquel dins dels murs de la ciutat.